Primats i humans: quina diferència hi ha? Find some clues in this interview with Dr Miquel Llorente, author of the book “Primates”

Miquel Llorente és autor de Primates, Biología, comportamiento y evolución , una monografia especialment recomanada per a aquells que busquen un primer contacte amb la primatologia en un sol volum, que inclou fotografies, il·lustracions i esquemes per millorar la comprensió del text. En aquesta entrevista, publicada en castellà, Miquel ens recorre els seus estudis, les seves aportacions i finalment fins a la recent pandèmia SARS-CoV-2.

Siendo psicólogo, ¿cómo t’iniciaste en el mundo de los primates?

Miquel Llorente amb Aníbal Bueno, fotògraf.

La primatología és una ciència interdisciplinar. No només biòlegs o antropòlegs, sinó també psicòlegs, sociòlegs, prehistoriadors, arqueòlegs i fins a economistes, filòsofs o educadors estan interessats pels primats. Particularmente, tuve la suerte de conocer a Jordi Sabater Pi -padre de la Primatología en España- justo al inicio de mis estudios en Psicología. A partir d’aquest instant, tuve clar que demanaria dedicarme a l’estudi dels primats humans i no humans. Com psicólogo no concibo comprendre nuestro comportament y nuestra mente sin aproximarnos, observar y comparar con nuestros parientes vivos más cercanos. Gràcies a ells ens comprenem millor, a més estudiàrem podrem protegir-los i conservar-los d’una manera més adequada.

¿Puedes explicar-nos en quin punt es troben els estudis sobre primats?

La Primatología és una disciplina relativament jove i molt desconeguda al nostre país, a pesar de ser una terra de primatòlegs i primatòlogues. Si bé els estudis de camp començaron fonamentalment a partir dels anys 60 del segle passat, els últims 25 anys han significat una «explosió» en les investigacions amb primats en estat silvestre i en cautivitat que han ajudat a consolidar la primatologia com a ciència. Hi ha molt per saber, fonamentalment perquè hi ha una inflació d’estudis amb algunes poques espècies i una escasseja endèmica a la majoria de grups taxonòmics. Històricament, els grans simios -africans i asiàtics- i els macacos, han estat les espècies més estudiades, tant en estat silvestre com en cautelar. Sense embargo, poc sabem del comportament, de l’ecologia, biologia, genètica, conservació o cognició de centenars d’espècies de primats. El treball que queda per fer és ingent. Necessitem professionals formats en primatología -provenents de diferents disciplines- que ajuden a desenvolupar aquesta disciplina als països on viuen i es distribueixen els primats en estat natural. Aquest any, per exemple, estem formant a la Universitat de Girona la que serà la primera graduada en primatología mozambiqueña.

¿En quins projectes/investigacions estàs col·laborant?

Àfrica en Fundació MONA

La meva investigació es centra fonamentalment en el comportament dels primats no humans, especialment els grans simios, els nostres parientes genètics més propers. Estudiar el comportament i les habilitats cognitives de les espècies més properes a les que ens permeten identificar les habilitats cognitives que podrien haver estat presents en els nostres antepasats humans comunes, així com comprendre l’entorn en el que el nostre comportament i cognició podrien haver evolucionat. Durant la meva trajectòria ha realitzat investigacions amb unas 27 espècies d’animals, principalment primats no humans en condicions salvatges, semilibres i cautelar. Principalment va estudiar el seu comportament, cognició i personalitat. Estoy especialmente interesado en la vertiente aplicada del meu treball, amb l’objectiu de millorar la benestar i la qualitat de vida d’aquells individus que ho necessiten. Esta visió comparativa y evolutiva de la psicología está hoy presente en las universidades y centros de investigación más importantes y está representada por psicólogos comparativos y del desarrollo de renombre internacional como Michael Tomasello (Universidad de Duke), Josep Call (Universidad de Saint Andrews), Michael Corballis (Universidad de Auckland), Alexander Weiss (Universidad de Edimburgo) o Tetsuro Matsuzawa (Universidad de Kyoto), entre altres. Mi formació com a investigador ha estat a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i gran part de la meva trajectòria investigadora la ha desenvolupat a la Fundació Mona , un dels pocs Centres de Recuperació que existeixen a Europa. En els últims anys també estic col·laborant en projectes d’investigació sobre cognició, personalitat i ecologia del comportament juntament amb la Dra. Federica Amici del Instituto Max Planck de Antropología Evolutiva.

¿Por qué has decidit escriure el libro Primates ?

Tant durant la meva etapa d’estudiant, com en la meva actual etapa com a professor i investigador, sempre he trobat a faltar un manual que reconeixia «lo imprescindible» de la primatologia, en un únic volum i en llengua espanyola. Teniendo en compte que aproximadament el 35 % de les espècies de primates es distribueixen al Centre i Sud-amèrica, i que l’espanyol és una de les llengües amb major nombre de parlants, la necessitat i el buit editorial estaven clars. Considereu que els llibres com aquests poden ser una excusa per reivindicar que podem fer ciència i divulgació en altres idiomes.

Quin és l’estat de conservació dels primats?

Los últimos informes de la IUCN son claros. Cerca del 60 % dels primates està amenaçat amb l’extinció. En el cas dels grans simios, el 100 % de les espècies estan en perill i algunes d’elles, com els goril·les o algunes espècies d’orangután, es troben en perill crític d’extinció. En alguns casos les xifres són escalofriantes. El gibón de Hainán ( Nomascus hainanus ) tan sol compte amb entre 15 i 25 individus en llibertat. Del recién descubierto orangután de Tapanuli ( Pongo tapanuliensis ) no existeixen més de 800 individuos a la isla de Sumatra. No és un problema exclusiu dels primates, però sí un problema que no haurem de fer reflexionar. En primer lloc, perquè forman part de la nostra família biológica. Si els perdem, perdem part de la nostra història evolutiva com a espècie. En segon lloc, perquè els primates -com moltes altres espècies d’animals- són una peça clau en el manteniment i la regeneració dels boscos tropicals i molts altres ecosistemes. Els esforços que tots -científics, naturalistes, conservacionistes, educadors, polítics, i un llarg etcètera- tenim que fer en aquesta direcció són clars. Si no actuam de manera immediata en poques dècades, algunes espècies de primats seran un recuerdo del passat.

¿Quines semejanzas y diferencias tenemos con los grandes simios?

Miquel prenent dades

Tot depèn del prisma amb el que els observem. Per a algunes les semejances son totals. Per a altres les diferències són enormes. Em decant per un punt intermedi. Afirmar que els simios son com una «copia» menys desenvolupada del ser humà no creo que sea determinat. Negar la nostra part més animal i la nostra connexió biològica amb els simios tampoc no té cap sentit. Las investigaciones de los últimos años han certificado que las similitudes entre humans y grandes simios -fundamentalmente ximpancés- son enormes. Ara bé, el fet de que hi ha una homología masiva en moltes de les nostres característiques etològiques, cognitives o emocionals, no significa que no puguin existir unes petites i profundes diferències que ens hagen humans. Fonamentalment podríem parlar de certes capacitats cognitives complejas que a dia d’avui no han pogut descriure en els nostres pares més propers i que son les que ens han permès construir i viure en un nicho sociocultural singular, arribar al que som en l’actualitat, amb els nostres aciertos pero també con nuestros errores.

Quines característiques compartim amb els primates? Quines són les novetats al respecte?

Els estudis de camp pioners -desarrollats entre altres per persones tan populars com a Jane Goodall o pel nostre querit Jordi Sabater Pi- van ser capaços d’observar que molts patrons de comportament que fins llavors considerem «humanos» també estaven presentats en els grans simios. Amb els primates en general compartim una anatomia peculiar en els mamífers, on destaquen les nostres mans hábiles i el nostre cerebro complex. Comprèn el món en el que vivim principalment gràcies al nostre sentit de la vista i del tacte, la majoria d’espècies vivim en grups -en ocasions amb complexes estructuras i dinàmiques-, la infància és un període crucial i sensible a les nostres vides, i necessitem. apegarnos emocionalmente a los nuestros, fundamentalmente a nuestra madre. Som intel·ligents, molt, però també tremendament fràgiles. La mayoría de nosotros -los primates- som diurnos, vam jugar durant la nostra infantesa, cuidem a les nostres crías, i, les nostres vidas son més llargues i lents que les de altres espècies animals. Alguns utilitzam instruments, altres són capaços de construir i uns pocs disposan de tradicions culturals, tant materials (tecnologia) com no materials (costumbres socials).

Què podem aportar el coneixement d’aquests “casi humans”?

Los primates son interesantes por el simple hecho de conocerlos, como cualquiera de los animales que habitan este planeta. El seu coneixement pot ajudar-nos a protegir-los i conservar-los d’una manera òptima. Sabem a més que conservant a determinades «especies paraguas» podem assegurar la supervivència dels ecosistemes que aquests habiten i, per tant, invertir també en la lluita a causa de l’emergència climàtica en la que ens trobem. Los primates son además -per la seva cercanía biológica y filogenética con los humanos- un espejo donde mirarnos, donde compararnos y donde comprendernos como especie.

És conegut que, a Àfrica especialment, però també en altres regions del món, els primats són consumits pels humans, el que es denomina carn de bosc . Quins riscos poden haver en l’aparició de futures epidèmies com l’actual del COVID-19?

Algunos informes de la UNEP (Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente) estiman que 22.000 grans simios van ser extrets del seu hàbitat natural entre 2005 i 2011. Este tràfic ilegal -amb l’objectiu de destinar animals al mercat de mascotes exòtiques- i la caça furtiva -per consumir la seva carne, també denominat bushmeat – posa en risc la viabilitat de les seves poblacions però també la salut dels humans. Si aquesta situació no es deté de manera immediata el risc de les epidèmies com la del SARS-CoV-2 es repitan en els propers anys és molt elevat. Tots hem pogut viure i experimentar en la nostra pròpia pell el que això significa. Nunca abans s’havia produït una crisi sanitària que de manera globalitzada tuviera tant impacte a nivell social, econòmic, psicològic i sanitari. Som vulnerables, encara que a vegades no ens sentim conscients d’ell. Si determinades pràctiques -de les que tots som responsables en part- no finalitzem, estarem semblant que pot arribar a ser -en paraules del Prof. Eudald Carbonell- el nostre colapso com a espècie.